flora
Un passeig per les nostres terres pot resultar un autèntic espectacle visual gràcies a la flora que segons l’estació de l’any ens mostra una bellesa única i diferent.
En el context d’aquest clima sec, la vegetació és de fulla perenne i està adaptada a la manca d’aigua. Predomina el bosc mediterrani amb pi blanc i alzines per on pugen les lianes de l’arítjol. El sotabosc és compacte i espès amb plantes de fulles petites i dures que es fon progressivament amb les vinyes, les oliveres i els camps de garrofers. Pels forasters és sorprenent trobar l’única palmera autòctona europea, el margalló i l’atzavara amb les seves flors espectaculars de diversos metres d’alçada.
A la primavera i l’estiu floreixen les plantes aromàtiques com l’espígol, la farigola, el romaní i algunes orquídies salvatges, la tardor és temps de bolets i a l’hivern les flors del bruc i la ginesta dominen el paisatge.
Tot plegat forma una illa de vegetació en una zona urbanitzada, que serveix de refugi a molts animals i on podem seguir la migració dels ocells amb el pas de les estacions. Els darrers dos segles la vinya ha anat dominant el paisatge i ara el Penedès és la zona vitícola més gran del país.
fauna
fauna
Les espècies animals presents són nombroses, especialment insectes, ocells i alguns petits mamífers, amfibis i rèptils. Moltes són espècies autòctones declarades protegides per la Llei de protecció dels animals de la Generalitat de Catalunya.
Destaquem el gat mesquer, la guineu comuna, el porc senglar, aus rapinyaires com l’esparver vulgar, l’aligot comú, l’òliba, el xot, el mussol i l’enganyapastors.
Dins els forats dels marges hi troben refugi petits animals: insectes, rèptils, rosegadors i ocells, i també és un refugi per tres espècies de llangardaix: el comú, el verd i l’ocel·lat.
Disposem d’una bassa natural d’aigua que serveix d’abeurador als animals i on s’observen diferents espècies de serps tant d’aigua com culebres i serps blanques i amfibis com el gripau d’esperons, el gripau comú i diferents espècies de granotes.
Durant tot l’estiu hi fan estada les aus migratòries com els puputs, els abellerols, els falciots i les orenetes. A l’hivern, la temperatura suau i sense gelades atrau gran quantitat d’aus del nord.
Sensibilitzats per la progressiva degradació del nostre entorn i amb l’esperit de preservar la seva biodiversitat, el 2001 vam aconseguir ser declarats REFUGI DE FAUNA SALVATGE pel Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya.
Sòl
El sòl és pobre i tant prim que en les parts altes de la finca no arriba ni a tapar la roca mare. Aquesta roca, anomenada “tapassot”, és molt tova, resistent i permeable el que dificulta el conreu. Per aquest motiu la tradició de plantar garrofers en les zones més pedregoses on cap altre tipus d’agricultura seria possible.
La roca mare aflora també en el bosc i històricament va ser utilitzada com a pedrera des de l’època romana.
Aquest tipus de sol és una de les raons de l’existència de construccions de pedra seca. Per poder conrear, els pagesos despedregaven i aquest material era emprat per fer construccions com marges per contenir l’erosió, “trones” per envoltar arbres reforçant les soques, baixadors, escales, pous, corrals i barraques. Tot realitzat amb una tècnica anomenada “pedra seca” que no utilitza cap element per lligar les pedres entre si. La construcció de pedra seca és molt comú i molt antiga a la mediterrània, els murs es construeixen apilant pedra sobre pedra, i es falquen amb pedres més petites, aconseguit un veritable exercici d’equilibri i harmonia. Els exemples que veureu a la finca possiblement daten dels s. XVIII i XIX.
La pedra seca respecta la natura i es relaciona perfectament amb els diversos ecosistemes de secà
No oblideu visitar una barraca a la primavera quan el seu sostre vegetal de lliris està florit.
